El diumenge 14 d’octubre, el papa Francesc canonitzava dos personatges del nostre temps: el papa Pau VI i l’arquebisbe Òscar Romero. Enmig de les turbulències del segle XX, monsenyor Romero i Pau VI foren dos testimonis de seguiment a Crist i de fidelitat a l´Església.

no03bGiovanni Battista Montini va néixer a Brescia (Itàlia) l’any 1897, i fou elegit Papa el 21 de juny de 1963 succeint al papa Joan XXIII. Fou el Successor de Pere durant quinze anys (1963-1978) i entre els elements més decisius del seu pontificat destaca la continuació i clausura del Concili Vaticà II, que havia estat convocat per Joan XXIII. Humil, discret, molt humà, amb una visió amable i positiva del món va facilitar el diàleg de l’Església amb el món; ell mateix en va patir les conseqüències més immediates, en una de les èpoques més complicades de la història moderna de l´Església; sovint va ser un Papa incomprès.

Entre els molts escrits que ens ha deixat el seu pontificat tenim l´exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi, “L’Evangelització en el món contemporani,” que ha estat un referent per l’exhortació Evangelii gaudium, “La joia de l’Evangeli”, del papa Francesc sobre la nova evangelització. Va reaccionar contra el relativisme i la manca de fervor en l´evangelització dels nous temps. Amb la mateixa convicció que va treballar per la posta al dia de l´Església i la va conduir en la seva obertura al món modern, va tenir el do profètic de detectar els perills que amenaçaven la fi de l´era moderna i la nova postmodernitat.

no04bMonsenyor Òscar Romero era l’arquebisbe de Sant Salvador quan fou assassinat mentre celebrava l’Eucaristia el dia 24 de març de 1980. Va néixer a Ciudad Barrios el 1917. A Roma va ser alumne de Montini, qui, un cop ja Papa, el va nomenar bisbe auxiliar de San Salvador el 1970, i arquebisbe de la mateixa seu el 1977. Va ser una persona d´una gran cultura, capacitat d´organització i intel·ligència; profundament espiritual i obert al diàleg amb tothom. Óscar Romero fou una veu profètica enmig de les grans injustícies que hi havien al Salvador. Veu que només es va emmudir quan una bala assassina li va arrabassar la vida. El bisbe Romero es va significar oposant-se a la violència que va precedir la guerra civil entre 1980 i 1992, i es va posar al costat dels més pobres i desprotegits. La seva cèlebre homilia del dia 23 de març de 1980, en què demana i ordena als militars la fi de la repressió, li va costar la vida. L´endemà va ser assassinat d´un tret per un «esquadró de la mort» mentre celebrava missa, durant l´ofertori

no05La canonització d’aquests dos sants del nostre temps significa que l'Església reconeix l'exemplaritat de les seves vides, i ens les proposa com a models de santedat, i com intercessors nostres davant de Déu. Tots dos, cadascú per motius diversos, esdevenen i són uns grans referents, no tant sols eclesials, sinó també de la societat civil del segle XX. A través de les seves biografies es posen de manifest les grans convulsions que  es van viure a la segona meitat del segle XX, en l’església catòlica i en l’Amèrica llatina.

Joomla templates by a4joomla