
Mans Unides s’ha proposat com a missió que les persones visquin cada dia més dignament. Intenta contribuir a la transformació del món des del nostre fonament, que és el seguiment de Jesús, qui s’apiadava de tanta gent perquè no tenien menjar. Per això necessita omplir la nostra societat de cors compassius, solidaris, capaços d’obrir-se a les necessitats dels més vulnerables.
Mans Unides amb la seva acció ens recorda les paraules del Senyor a Moisés: “He vist l’aflicció del meu poble , he escoltat el seu clamor davant els seus opressors i conec els seus sofriments(...) Ara, doncs, ves, jo t’envio...” (Ex 3,7-10). “Cada cristià i cada comunitat som cridats, en paraules del papa Francesc, a ser instruments de Déu per a l’alliberament i promoció dels pobres, de manera que puguin integrar-se plenament en la societat; això suposa que siguem dòcils i atents per a escoltar el clamor del pobre i socórrer-lo” (EG187). També el Concili Vaticà II ens recorda que “El goig i l’esperança, el plor i l’angoixa de l’home contemporani, sobretot els dels pobres i de tota mena d’afligits, són també goig i esperança dels deixebles de Crist...” (GS1).
No podem quedar-nos indiferents davant el clam de tants d’éssers humans que són víctimes del flagell de la fam. Cal plantar-li cara a aquest assot. Una bona manera de fer-ho és sembrant el valor social de la solidaritat a fi d’aconseguir una societat més justa, inspirada en l’amor evangèlic.