“Alegreu-vos-en i celebreu-ho”

n1903Aquestes paraules són el títol de la nova Exhortació Apostòlica que el papa Francesc dedica a la crida a la santedat en el món actual. El títol correspon a les últimes frases de les benaurances: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho perquè la vostra recompensa és gran en el cel”.

Davant la festa de Tots Sants, dia en què recordem tants germans i germanes nostres que han seguit el camí de Jesucrist i ara viuen amb ell per sempre sembla del tot oportú fer presents unes paraules del papa Francesc extretes d’aquesta exhortació esmentada “Gaudete et exultate” i que entre altres ens diu: “Per a ser sants no cal ser bisbes, sacerdots, religioses o religiosos. Tots som cridats a ser sants vivint amb amor i oferint el propi testimoniatge en les ocupacions de cada dia, allà on cadascú es troba. Ets consagrat o consagrada? Sigues sant vivint amb alegria el teu lliurament. Ets casat? Sigues sant estimant i ocupant-te del teu marit o de la teva esposa com Crist ho va fer amb l’Església. Ets un treballador? Sigues sant complint amb honradesa i competència el teu treball al servei dels germans. Ets pare, àvia o avi? Sigues sant ensenyant amb paciència els infants a seguir Jesús. Tens autoritat? Sigues sant lluitant pel bé comú i renunciant als teus interessos personals”(14). Amb aquestes paraules ens ve a dir que la santedat és pera tots, no sols per a uns pocs elegits.n1904

En un altre moment de l’exhortació el Papa ens diu que “Jesús va explicar amb tota senzillesa què és ser sants, i ho féu quan ens deixà les benaurances. Són com el carnet d’identitat del cristià. Així, si algun de nosaltres es planteja la pregunta: “Com es fa per arribar a ser un bon cristià?”, la resposta és senzilla: cal fer, cadascú a la seva manera, el que diu Jesús en el sermó de les benaurances”. (63)

Ens recorda que “necessitem l’empenta de l’Esperit per a no ser paralitzats per la por i el càlcul, per a no acostumar-nos a caminar només dintre confins segurs. Recordem que allò que està tancat acaba fent tuf d’humitat i emmalaltint-nos”.(133)

Parla també dels petits detalls de la vida diària dient que “la vida comunitària, sigui en família, en la parròquia, en la comunitat religiosa o en qualsevol altra, és feta de molts petits detalls quotidians. Recordem com Jesús invitava els seus deixebles a prestar atenció als detalls. El petit detall que s’estava acabant el vi en una festa. El petit detall que faltava una ovella. El petit detall de la viuda que va oferir les seves dues monedetes. El petit detall de tenir oli de reserva per a les llànties per si el nuvi trigava. El petit detall de demanar als seus deixebles que miressin quants pans tenien. El petit detall de tenir un foguet preparat i un peix a la graella mentre esperava els deixebles de bon matí”.

Joomla templates by a4joomla