Acciò Socio-caritativa

Aquest és el lema de Mans Unides per a la campanya del 2016. Mans Unides és una Associació de l’Església Catòlica, una ONG catòlica de voluntaris que des de 1960 lluita contra la pobresa, la malaltia, la fam i les seves causes. Les dues prioritats d’acció són: l’educació per al desenvolupament i la sensibilització de la nostra societat sobre la realitat dels països del Sud, invitant a un canvi de valors i actituds i impulsant el compromís social; la col·laboració amb els pobles del Sud a través de finançament de projectes de desenvolupament a Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i Oceania.
 
 Mans Unides s’ha proposat com a missió que les persones visquin cada dia més dignament. Intenta contribuir a la transformació del món des del nostre fonament, que és el seguiment de Jesús, qui s’apiadava de tanta gent perquè no tenien menjar. Per això necessita omplir la nostra societat de cors compassius, solidaris, capaços d’obrir-se a les necessitats dels més vulnerables.
 
Mans Unides amb la seva acció ens recorda les paraules del Senyor a Moisés: “He vist l’aflicció del meu poble , he escoltat el seu clamor davant els seus opressors i conec els seus sofriments(...) Ara, doncs, ves, jo t’envio...” (Ex 3,7-10). “Cada cristià i cada comunitat som cridats, en paraules del papa Francesc, a ser instruments de Déu per a l’alliberament i promoció dels pobres, de manera que puguin integrar-se plenament en la societat; això suposa que siguem dòcils i atents per a escoltar el clamor del pobre i socórrer-lo” (EG187). També el Concili Vaticà II ens recorda que “El goig i l’esperança, el plor i l’angoixa de l’home contemporani, sobretot els dels pobres i de tota mena d’afligits, són també goig i esperança dels deixebles de Crist...” (GS1).
 
No podem quedar-nos indiferents davant el clam de tants d’éssers humans que són víctimes del flagell de la fam. Cal plantar-li cara a aquest assot. Una bona manera de fer-ho és sembrant el valor social de la solidaritat a fi d’aconseguir una societat més justa, inspirada en l’amor evangèlic.
Terres de salabror és el títol d’un llibre que ens descriu la història d’un territori, el Delta de l’Ebre, en una època en que aquest resultava inhòspit i difícil per viure-hi. La seva autora, Mª Teresa Bertran Torres, ampostina resident a Barcelona, llicenciada en Geografia i Història, ens descriu un quadre de la vida humana al delta, de l’ adaptació de la gent a aquesta terra de conreu, de la relació de les famílies i de la duresa del treball, de la inseguretat de les collites, del flagell del paludisme i de la medicina popular, del conflicte entre arrossers i pescadors a l’Encanyissada i, en resum, de la colonització de l’hemidelta dret de l’Ebre. Una obra que traspua afecte, sentiment i compromís amb la terra deltaica. Fins aquí, l’obra. Necessària com tantes d’altres per a millor conèixer aquestes terres. Però té una segona part, un rerefons.

Maria-Teresa Bertran, havia editat una tercera impressió, subvencionada per una entitat bancària, a benefici d’un projecte de Mans Unides. L’import aconseguit per la venda d’exemplars, efectuada per membres de Mans-Unides baix la coordinació de Manolita Almudeve, anterior responsable local d’aquesta entitat eclesial, era de tres mil euros. El passat 15 d’octubre, desprès de la missa vespertina, a les sales de la rectoria, l’autora feia donació d’aquesta quantitat  per a un dels projectes solidaris  diocesans, a Rosita Pertegaz, nova responsable local de Mans Unides, acompanyada de l’equip col·laborador.

Aquest és un testimoni més d’una acció solidària de les moltes que es donen en l’àmbit eclesial que ajuden a reforçar els valores humans i cristians de les nostres comunitats parroquials.
La “Fundación Hogar de Nazaret de Amposta” és una fundació privada subjecta a la Generalitat de Catalunya amb data 23 de febrer de 1982. Aquesta fundació va ser constituïda per les senyores Leonor Ramon, Emilia Ramon i Amalia Roig amb data 2 de febrer de 1982. El 20 de novembre de 1987 tingué lloc la Modificació dels estatuts i la concessió d’apoderament. Està inscrita en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, el dia 2 de maig de 1988.

L’objecte de la Fundació “será crear, sostener y regir un Hogar verdadero, donde pueda acoger a toda persona preferentemente nacidos o vecinos de Amposta , económicaente débiles, o bien a otros que aunque no necesiten materialmente, por su soledad o asistencia quieran integrarse en la familia de Nazaret”. (art.5).
Ignacia Olmos Sagristà (1891-1969), vídua de Guillermo Porres Carcellé, persona benestant i benefactora en l’àmbit social i religiós. Va fer construir el calvari en una finca de la seva propietat i en feu donació a la parròquia de l’Assumpció, a l’igual que la capelleta actual dedicada a Santa Susanna. També feu donació d’una finca per a fins socials i religiosos, l’actual finca de Natzaret.

Amèlia Roig Piñol (1910-1986), inspiradora i artífex de la Fundació Natzaret en col·laboració amb les germanes Emilia Ramon Mateu (1909-1986) i Leonor Ramon Mateu (1899-1981), portaren a terme la construcció de l’edifici residencial i la granja ubicada en la mateixa finca per abastir la Fundació Natzaret.

En la passada sessió ordinària de la Fundació Natzaret, presidida per Isabel Ortí, s’aprovà a petició de mossèn Ramon, rector de la parròquia, que la Fundació es fes càrrec de la gestió i de l’acolliment a la Llar Bet-Hània, que entrarà en funcionament pròximament. La fundació es farà càrrec de les despeses de funcionament, a l’igual que fins ara es feia càrrec del lloguer del menjador solidari gestionat i coordinat per Càritas Interparroquial.
Joomla templates by a4joomla