Història de la Parròquia

Fragments extrets del llibre publicat per Mn. Ramon Font i Peig, actual rector de la parròquia:
 
RECULL HISTÒRIC D’AMPOSTA.
L’Església del poble.

Ramon Font i Peig, pvre.
Amposta 2012.

 
Sol·licitud d’una nova església

És l’Ajuntament qui sol·licita al Reial i Suprem Consell de Castella la construcció d’una nova església per a la vila d’Amposta. Era el primer pas necessari i imprescindible. Els motius que manifesta són que la fàbrica o edifici de l’església és de dimensions reduïdes —quaranta-cinc pams d’ample per cent tretze de llarg—, la poca solidesa de les parets de l’església vella i l’augment de població. Ho fa sentint-se intèrpret d’un desig popular; és “en común asentimiento del pueblo” que sol·licita edificar un nou temple parroquial per satisfer les aspiracions i necessitats de la població.

Que con motivo de haberse aumentado notablemente el vecindario en la referida villa –a saber, de 700 personas de comunión- y ser la Iglesia Parroquial muy reducida, de manera que en los días de Misa de Precepto quedaban muchas gentes fuera de su ámbito y en la calle, las que estaban dentro estaban muy mortificados del calor en tiempo de verano y otros se quedaban sin oírla, y a mas la dicha Iglesia demostraba muy poca solidez en sus paredes; de común consentimiento del pueblo se pensó en años pasados edificar otra dándole una regular capacidad que proporcionaría al Vecindario.

A més dels motius abans esmentats també hi són adduïts altres factors:
 

instando la necesidad de nueva Iglesia, mayormente en las actuales ocurrencias (…) y á demás concurren muchos terratenientes a su Yglesia, y otros con motivo de la nueva Población de San Carlos y de haverse dirigido por dicha Villa nuevamente la carretera Real de Barcelona ademas de las obras del Real Canal

Resposta del Consell Suprem

La resposta del Consell Suprem no es fa esperar. La sol·licitud ha estat ben acollida en el si del Consell i determina aprovar la construcció d'una nova església a càrrec dels perceptors dels delmes i primícies amb la tercera part de les seves rendes:
 
Que por disposición del Real y Supremo Consejo, se mandó construir una nueva Iglesia Parroquial en la citada villa de Amposta a costa de los perceptores de Diezmos y Primicias de la misma, contribuyendo para ello respectivamente con la tercera parte de sus rentas.
 
El perceptor dels delmes era el comanador d’Ulldecona i cobrava la dècima part dels fruits del camp. Els perceptors de les primícies eren les dignitats del capítol de la catedral i el bisbe de Tortosa. No hi havia establerta una quantitat fixa per a aquests últims: solia ser com una quarta part del delme, que es rebia un cop a l’any.

La resposta del Consell Suprem anima i encoratja l’Ajuntament a construir una nova església “de ciento ochenta y dos palmos de longitud y ciento catorce de latitud (l’antiga, tenia 113 x 45 pams)”.  


Inici de les obres

Les obres de la nova església parroquial s’inicien l’any 1773; és l’any en què es fan els fonaments. Així consta en un suplicatori de l’Ajuntament d’Amposta al corregidor de Tortosa: “respecto a la utilidad y necesidad de la nueva Iglesia y continuación de la obra que principió en el año 1773 en el que hicieron los cimientos hasta el piso de la tierra”.
 
Havent rebut la resolució aprovatòria del Suprem Consell de Castella referent a la permissió de poder construir una nova església, el pas següent que caldrà donar serà contactar amb el màxim exponent de la institució que més ha d’aportar econòmicament per la causa, el perceptor dels delmes de la vila d’Amposta, que és el comanador d’Ulldecona. Aquest els ofereix, per a la nova església, la quantitat anual de 150 pesos senzills, corrents:
 

y ofreciéndose los vecinos el transporte de los materiales que se encontrasen en su término, dieron cuenta de ello al entonces Comendador de la Villa de Ulldecona en la Religión de San Juan Fr. Dn. Pascual Borrás ahora difunto único perceptor de los Diezmos del termino de Amposta agregado de dicha Encomienda quien ofreció contribuir para la construcción del nuevo templo en ciento cincuenta pesos sencillos al año.
 
 

Escriptura i firma del contracte de construcció 

La direcció de l’obra es va encarregar a Francesc Melet, mestre d’obres de Fraga, i a Andreu Moreno, veí de Gandesa, gendre de Melet, arquitectes actius a la ciutat de Tortosa. Francesc Melet era un arquitecte ben conegut a la diòcesi, ja que a ell se li havia donat la direcció de les obres de l’església parroquial de Batea i de l’església de Corbera d’Ebre i de l’ermita de la capella de la Misericòrdia de la Fatarella, entre altres, així com també la construcció de la sagristia major de la catedral de Tortosa, havent treballat ja abans a la nova catedral de Lleida. I Andreu Moreno dirigia en solitari les esglésies de les Coves de Vinromà i Vilafamés.
 

Cessament de les obres als tres anys 

La promesa feta pel comanador encoratja a iniciar les obres a partir dels fonaments que s’havien fet. Així es dedueix del suplicatori que l’apoderat de l’Ajuntament transmet al corregidor: “con cuya cantidad (150 pesos sencillos) se empezó la obra en mil setecientos setenta y seis y continuó por tres años”.
 
L’aportació durarà tres anys, de 1776 a 1779. S’aturarà per certes incidències, bàsicament de tipus econòmic. Acceptar la resolució del Suprem Consell de Castella i establir materialment una tercera part de les rendes no resultarà gens fàcil. Sufragar la nova església amb la tercera part no tan sols afectava el comanador d’Ulldecona sinó també el bisbe de la diòcesi i el capítol canonical de la catedral de Tortosa; tots tres havien de col·laborar en la construcció de la fàbrica de la nova església.
 

se empezó la obra en mil setecientos setenta y seis y continuó por tres años después de los cuales por cierta incidencia ceso la obra quedando sus paredes de cerca de diez y seis pies de altura en los años que después han discurrido al paso que continuando el aumento del pueblo se ha hecho mas visible el peligro de la actual Iglesia de manera que se entra en ella con recelo de desgracia. Los vecinos subsisten en su resolución de contribuir en la construcción de la nueva Iglesia como en el principio pero les faltan caudales para la compra de materiales, y salarios de maestros y peones, y debiendo considerarse esta contribución como carga inherente a los Diezmos y Primicia, y la Iglesia de dicha Villa sea Priorato de la Religión de San Juan, y la Primicia del Obispo, y Pabordes de la ciudad de Tortosa.
 
L’Ajuntament demana la tercera part de les rendes al comanador i als perceptors de primícies. No les rep i, en data 18 desembre 1789, a través del seu apoderat, Josep Maria Sans, acudeix al Suprem Consell de Castella i sol·licita que s’expedeixi una ordre que els obligui a contribuir:
 

A V.A. suplico que habiendo por presentado el referido poder, se sirva mandar que la tercera parte del producto de Diezmos y Primicia del término de dicha villa se invierta para la continuación de la obra de la Iglesia para lo cual se expida la Orden o Despacho correspondiente.
 
El Suprem Consell de Castella practica les diligències oportunes abans de manifestar-se.
(...)

El Consell Suprem, assessorat per la Reial Acadèmia de San Fernando i el fiscal general, en escrit del secretari de cambra, manarà que es continuïn les obres amb les orientacions que contenia l’informe de la Reial Acadèmia, amb data del 10 de desembre de 1795, en què també s’inclourà que els perceptors de delmes i primícies han de contribuir amb la tercera part del seu rendiment i que, en cas d’excusar-se, se’ls segrestri la quota equivalent mentre duri l’obra, ja que els veïns no han de suportar cap altra càrrega que conduir els materials a peu d’obra.
 

Creació d’una junta d’obres
 
A instàncies de l’Ajuntament d’Amposta, el Consell Suprem, en reial decret, mana crear una junta a fi que no es retardin les obres:
 

Formareis una Junta compuesta del Cura, un Regidor, un Diputado y el Personero del Común de la citada Villa de Amposta, y del sujeto que elijan dichos interesados en los Diezmos y Primicias para que cuide del arreglo y puntualidad de la obra, y que no se retarde su conclusión como igualmente del manejo y distribución de caudales destinados para ella.
 
És comissiona el corregidor[1] de Tortosa per fer el seguiment de la marxa de les obres i informar cada tres mesos al Consell Suprem sobre com avança l’obra, així com d’altres aspectes que es consideressin oportuns:
 

y vos el Nuestro Corregidor lo deberéis hacer de tres en tres meses al nuestro Consejo con noticia de lo que se vaya adelantando y de los demás que juzguéis conveniente para todo lo qual os damos Comisión en forma (…) Que así es nuestra voluntad dada en Madrid el 29 de Abril de 1797.
 
Havent demanat l’Ajuntament d’Amposta el compliment d’aquest reial decret, el governador de Tortosa, en data 20 de juny d’aquest any en curs, va disposar que es procedís a la construcció de l’obra, i que contribuïssin per a les despeses els perceptors dels delmes i primícies a raó de la tercera part del seu rendiment
(...)     
Uns quants dies després, el 17 d’agost, l’Ajuntament d’Amposta demanava formalitzar la Junta i que a aquesta se li donés, en espècie de fruits, la tercera part dels delmes i primícies i que, en el ínterim, es mantingués l’embargament decretat pel governador de Tortosa a instància del síndic personer.
 

La guerra del Francès: any 1810
 
Als inicis del segle xix, Catalunya va viure un enfrontament bèl·lic amb els francesos. Fou l’anomenada guerra del Francès o la guerra contra Napoleó. Un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s’inicià el 1808 amb l’entrada de les tropes napoleòniques i que conclogué el 1814 amb el retorn de Ferran VII al poder. En el fons també s’hi dibuixava una confrontació entre un sector que lluitava pel manteniment de l’absolutisme i el feudalisme, i un altre en el qual imperaven les idees liberals i revolucionàries. La lluita entre l’absolutisme i liberalisme es va presentar com un enfrontament del país contra una força estrangera.
 
Amposta, com molts de pobles de les terres de l’Ebre, sofrí les repercussions d’aquest conflicte bèl·lic. S’aixecà contra les tropes franceses de Napoleó fins que fou ocupada pels francesos, motiu pel qual l’any 1810 va haver de parar l’obra de la construcció de la nova església.
 
En una carpeta de l’Arxiu Històric Diocesà del bisbat de Tortosa, s’hi troba una sumària informació testimonial[2] rebuda al Jutjat Ordinari de la Vila d’Amposta, a instàncies de l’Ajuntament, amb motiu d’haver-se apropiat les tropes franceses, l’any 1810, de la fusta i dels cabals pertanyents a la fàbrica de la nova església.
 
El batlle ordinari de la vila d’Amposta, D. José Antonio Idiarte, amb data 8 de novembre de 1824, a instàncies de l’Ajuntament, recavà informació a testimonis sabedors del cas que, no havent estat membres de la Junta de Fàbrica, declarin si saben qui s’havia apoderat de la fusta que hi havia a la fàbrica de la nova església i dels cabals que quedaren en poder del seu depositari, José Soler, quan va parar l’obra l’any 1810 amb motiu de l’ocupació francesa.
(...)
 

Visita pastoral del bisbe Manuel Ros de Medrano: any 1818
 
Han passat quaranta-cinc anys, i el 3 de juny de 1818 el bisbe Manuel Ros de Medrano fa una visita pastoral a la parròquia d’Amposta, on veu l’estat deplorable de l’obra de l’església i la necessitat urgent de continuar-la.
 
D’aquestes visites pastorals sempre en queda constància mitjançant l’acta posterior que descriu la visita. Són relats molt vàlids, enriquidors i interessants per a la posteritat, ja que hi apareixen dades, dates i elements que aporten i donen a conèixer aspectes o situacions desconegudes. En aquesta hi trobem, entre altres, dades estadístiques sobre la població, l’inventari de l’església parroquial, la visita al cementiri i a les capelles de Santa Susana, del Calvari i la de Sant Tomàs de Villanueva a la partida de Carlet; ens deixa constància que aquesta parròquia depèn de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i és al comanador a qui correspon la provisió i presentació del rector, previ examen sinodal, mentre que el nomenament i la canònica institució correspon al bisbe diocesà; també es detalla la renda anual per a la manutenció del rector, a càrrec de la comanda, ja que és un benefici creat per si mateixa , i el rector que, a la vegada, s’ha de fer càrrec de la manutenció de l’escolà sagristà.
(...)


Visita pastoral: 14 juny 1860[3]
 
El bisbe Miguel José Pratmans realitza una visita pastoral a Amposta el 14 de juny de 1860. És rebut pel prior, el llicenciat Juan Delsors, un jove sacerdot tortosí molt preparat; amb ell s’hi troba un altre sacerdot, Mn. Francisco Tomás, obtentor d’una capellania. L’acta de la visita manifesta que, havent estat rebut pels mossens, els membres de l’Ajuntament i veïns de la vila, es dirigeixen a l’església on va celebrar la missa i va administrar el sagrament de la confirmació. La qual cosa posa de manifest que l’església ja es troba en condicions de celebrar-hi el culte i administrar els sagraments. Es pot considerar la data d’inauguració del nou temple parroquial.
 
Es detalla la situació dels altars i el seu interior. L’altar major està dedicat a la Mare de Déu de l’Assumpció, titular de la parròquia. El sagrari en aquests moments es troba al mateix altar major, des d’on s’exposa el Santíssim amb un copó de plata. Els altars laterals són els següents: un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser i un altre a les ànimes del Purgatori, tots dos ja estan en condicions per poder celebrar-hi el sacrifici de la missa; els altres quatre altars es troben pendents de ser habilitats per falta de les ares sacres i de fer-los els últims retocs, estan dedicats als sants màrtirs sant Abdon i sant Senen, sant Antoni, sant Roc i sant Sebastià; a més de la capella de Comunió.  

[1] Arran del Decret de Nova Planta, Felip V dividí el Principat de Catalunya en corregiments o demarcacions administratives, en substitució de les antigues governacions, vegueries i juntes, al capdavant de les quals hi havia un corregidor. El corregidor era un agent polític designat per la monarquia, obedient a les instruccions del rei; era qui jutjava, controlava i dirigia l’Ajuntament de regidors i vetllava per l’ordre públic. (GEC , V.V, pp. 635-636).
[2] AHDT. Carpeta Parròquia Amposta
[3] AHDTo.  Visitas del Imo.Sr. Pratmans, año 1860
Les primeres notícies documentades que tenim d’Amposta daten de l’any 1097, abans de ser conquistada Tortosa i quedar establerta la Castellania. Apareixen en un Cartulari que conté diferents còpies de privilegis reials, donacions i altres documents a favor de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem i, en particular, de la Comanda d’Ulldecona, entre 1097 i 1359. Fou redactat a l’entorn de l’any 1384 a conseqüència d’un plet que va mantenir l’Orde de Sant Joan de Jerusalem amb els habitants de la vila d’Ulldecona i altres pobles veïns. Els Hospitalers van consultar els pergamins antics de l’arxiu de Miravet i en van treure còpia de tots aquells instruments referents a l’assumpte en qüestió i en van formar aquest Cartulari, al qual, el seu compilador, de nom desconegut, li va donar el títol de “Compilatio multorum privilegiorum Ordinis in particulari et in generali”. Està  distribuit en sis seccions o rúbriques on hi foren copiats vora un centenar de documents reials, eclesiàstics, senyorials, judicials, municipals i particulars.

A partir de la pàgina cinc hi ha un Resum o Extracte de tots els documents continguts en el Cartulari segons orde de datació. El dos primers d’aquests documents corresponen al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III. El primer dels quals, diu així:

“Num. 1. Año 1097. Privilegio expedido por D. Ramon Berenguel (sic) Conde de Barcelona en que cedió al Monasterio de San Cucufate Martir (hoy san Cugat) y a su Abad Dn. Berenguel, la Yglesia del Santo Sepulcro de Emposta que entonces se fundaba, y edificaba, con sus decimas, primicias, oblaciones y demas derechos, y todas las demas Yglesias del Reyno de Tortosa con sus pertinencias (...) y así mismo trasladó la sede episcopal de Tortosa al dicho Monasterio al qual concedió la facultad de nombrar obispo, y el regimen y disposicion de aquella silla. Dado a dos de las Nonas de Mayo, el año 1097 y 37 del Rey de Francia Phelipe I. Es instrumento estimable. Hallase en la Pagina 3”[1].  
 
Aquest pergamí ens aporta unes quantes afirmacions que val la pena tenir en compte. La més important, però, és la referent a construcció d’una església al lloc d’Amposta quan Tortosa encara estava baix influència o domini sarraí. A l’afirmar que “la Yglesia del Santo Sepulcro de Emposta que entonces se fundaba, y edificaba, con sus decimas, primicias, oblaciones y demas derechos,...”, s’està manifestant que el lloc d’Amposta ja estava baix el domini de Ramon Berenguer III, que ja li pertanyia, i que hi havia un grup humà establert o comunitat que volia afavorir, en vistes a la reconquesta de Tortosa, donant els delmes, les primícies i altres drets. ¿Cóm podia fer donació de quelcom que no hagués conquerit? ¿Com podia edificar sinó hagués estat sota el seu domini?. És del tot evident que el lloc d’Amposta ja havia estat conquerit amb anterioritat a la conquesta de Tortosa, l’any 1148, ja que abans de llançar-se a l’aventura de llur reconquesta convenia assegurar-se un lloc d’aprovisionament i de defensa en la reraguarda. No tan sols havia conquerit Amposta, sinó també la Ràpita, ja que quan Ramon Berenguer IV fa donació a l’Orde de l’Hospital del castell d’Amposta amb tots els seus termes, exceptua allò “quod dedi abatti sancti Cucuphatis cum ipsa rabita”.
 
Si la Ràpita l’havia donat amb antelació a l’abat de Sant Cugat era perquè l’havia conquerit amb anterioritat el seu pare Ramon Berenguer III; com també el lloc d’Amposta. No té res d’estrany ja que en aquells moments els regnes taifes vivien una situació de feblesa militar i política, especialment els regnes fronterers, mentre que els comtats catalans gaudien d’una eufòria expansionista, especialment el de Barcelona. De fet, segons les cròniques, abans de l’arribada dels almoràvits, a l’any 1115, Ramon Berenguer III havia aconseguit dominar part de la frontera de la vall de l’Ebre per alliberar Tortosa. Aquell mateix any 1097 havia aconseguit també l’ajuda del comte Artal del Pallars amb qui havia establit un  pacte o conveni i a qui li encomanava “el castillo de Amposta, en donde pensaba, una vez restaurado y fortificado, establecer la base principal del aprovisionamiento y defensa de la retaguardia para la reconquista de Tortosa”[2]. El que interessava al Comte Ramon Berenguer III, era la reconquesta i el domini de Tortosa. Necessitava aliances i les havia buscat amb el monestir de San Cugat, de qui rebia suport econòmic, i del comte Artal del Pallars, de qui rebia suport militar.

Una altra asseveració és que la dita església que s’estava fundant i edificant estava dedicada i titulada com “la Yglesia del Santo Sepulcro que entonces se fundaba, y edificaba”. El fet que l’església estès dedicada al Sant Sepulcre tenia el seu sentit. Feia poc que Pere l’Hermità havia iniciat, l’any 1095, la predicació de la  primera croada, la qual es portaria a terme quatre anys desprès, l’any 1099, amb la conquesta del Sant Sepulcre de Jerusalem. La relació d’un fet amb l’altre sembla més que evident.

Tan sols havia passat un mes quan el Comte Ramon Berenguer III signava un altre document, el segon del Cartulari, on confirmava la donació anterior. En ell diu lo següent:

“2., 1148. Otro Privilegio de dicho Conde de Barcelona D. Ramon Berenguel, donde confirma el precedente; pero con la condicion de hasta tanto que conquistase la Ciudad de Tortosa se habia de tener por via de feudo las dos partes de las dichas Villas que tenia concedidas al referido Abad y Monasterio de San Cucufate, las quales nombra con toda expresion; y verificada la conquista de Tortosa, quedasen enteramente para el mencionado Monasterio. Dado a quatro de las nonas de junio el año treinta y siete del reynado del Rey Phelipe I de Francia, que corresponde al dia 2 de Junio del dicho año 1097.  Pagina 8”.

Aquest document precisa, respecte a l’anterior, el sentit de que la concessió és en regim de feu, en usdefruit, i no de donació, mentre no sigui conquerida la ciutat de Tortosa. Darrera aquesta concessió, i posterior promesa de donació, cal esbrinar-hi el model econòmic i social del feudalisme, un conveni pactat entre totes dues persones: una com a senyor feudal i l’altra com a senyor feudatari. Aquesta conquesta, però, no arribà a realitzar-se, per la qual cosa no progressà llur propòsit de donació. Serà el seu fill Ramon Berenguer IV qui aconseguirà conquerir Tortosa i portarà a terme llur donació, no a l’Abat de Sant Cugat sinó a l’Orde Hospitalària.

En darrer lloc cal dir, en referència al Monestir de Sant Cugat, que allí s’hi trobava la seu episcopal de Tortosa fins llur restauració a Tortosa, a l’any 1151, amb la consagració del bisbe Gaufred, fins aleshores Abad del monestir de Sant Ruf d’Avinyó (França), que tingué lloc el dia cinc d’agost, dia en que el Comte Ramon Berenguer IV dotava a la Seu tortosina dels recursos necessaris perquè iniciés el seu funcionament autònom[3].

Aquests són els dos primers documents, els signats pel Comte Ramon Berenguer III. Un tercer document, datat a l’any 1148, ja correspon a Ramon Berenguer IV “Conde de Barcelona, Principe del Reyno de Aragon, y Marqués de Tortosa, y de Lerida”, i fa referència a la donació del “Castillo de Emposta con sus terminos a la Orden del Hospital de Jerusalem en mans del Maestre D. Fr. Ramon, y de D. Fr. Arnaldo Prior de san Gil, en que la donó a perpetuo el Castillo de Emposta con sus terminos desde de Alcharova, hasta el mar, segun sigue desde el cabecero de Montesciano hasta Ebro, y desde dicho monts hasta el mar; exceptuando los estanques, Rábita, y lo demás que habia donado al Monasterio de San Cucufate, pero con la facultas de que pudiese pescar en los mencionados estanques con dos caravos (parece que son barcos o especies de naves, de donde procede el diminutivo caravela): hacela esenta de pagar usage, censo, decima y novena: le concedió que pudiese leñar y pastar, y pescar en todo el termino de Tortosa, tanto en el mar como en agua dulce: diola tambien la decima de toda la sal perteneciente al donador; y la madera que necesitase la dicha Orden para construir sus casas, y naves, cortando en los bosques y selvas de Tortosa: asi mismo la dio la torre llamada Candela con todos sus terminos y pertenencias (...) Dado en Lerida  a seis de los Idus de Enero el año de la Encarnacion 1148 (...) En el caxon correspondiente a la Encomienda de Ulldecona se halla autentico este privilegio, con data del año 1149; y acaso la copia de este libro se omitio una unidad, y por ella se saco un año de menos”.

En aquesta donació exceptua els estancs, la Ràpita i el demés que ha donat al Monestir de Sant Cugat. Tres coses ben diferenciades. Les dos primeres estan del tot clares, però “y lo demás que habia donado al Monasterio de San Cucufate” a què es refereix?. La resposta sembla poder obtenir-la en el text del quart document del Cartulari quan, al parlar dels privilegis donats a l’abat del monestir de Sant Cugat, ens diu : “4., 1149. Otro privilegio del referido D. Ramon Berenguel (sic) Conde de Barcelona, y Principe de Aragon en que dió al Monasterio de San Cucufate, y a su Abad D. Alerando, el Castillo de la Rabita (...) confirmale tambien la donacion que le habia hecho de la Yglesia del Santo Sepulcro de Emposta y sus posesiones y derechos y tambien le da un buen heredamiento en Tortosa con su decima y pertenencias. Dado en 17 de las Kalendas de Febrero (esto es à 16 de Enero) del año 1149 Pagina 6”. Entre un document i altre hi ha 8 dies de diferència. Si en el primer es parla d’unes donacions, en el segon sembla explicitar que fa referència a l’església del sant Sepulcre d’Amposta.
 
Si a l’any 1097 es parlava de l’església que aleshores es fundava i s’edificava, cinquanta anys després confirmava la donació de l’església del Sant Sepulcre amb totes les ses seves possessions i drets. Amb la qual cosa sembla afirmar-se que l’església ja s’havia construït.
 
Per tant ens trobem en l’existència d’una primera església, a partir del segle XI, dedicada al Sant Sepulcre, per al servei religiós i el culte d’una comunitat cristiana.

[1] ARCHIVO HISTORICO NACIONAL (AHN),  Orden de San Juan de Jerusalén. Lengua de Aragón. Còd. 662, p. 5
[2] BAYERRY, E., o.c., p.738
[3] ALMUNI I BALADA, Victoria–LLUIS I GINOVART, Josep, La Catedral de Tortosa. Guía histórica i descriptiva, Tortosa 2000, p. 29.
 
Joomla templates by a4joomla