Servei menjador:                          Servei residència:
Juny:      508 menús                     Juny:        9 persones
Juliol:     514                                Juliol:      11 persones
Agost:   402                                 Setembre:   14 persones
Setembre:   458
Havia complit 100 anys el passat 15 d’agost, festa de l’Assumpció de la Mare de Déu. Aquest dia, com altres diumenges, va assistir a la Missa solemne en honor de Maria Assumpta al cel. Instants abans havia rebut de mans de l’alcalde d’Amposta la Medalla Centenària que atorga  el departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Al final de la Missa, a petició del propi alcalde, el mossèn va comunicar-ho als presents que li van retre un fort i llarg aplaudiment.

Dies desprès de la festa major, el dia 1 de setembre, moria a l’Hospital Comarcal. S’havia trencat el maluc sis dies abans. Va restar immòbil amb forts dolors puntuals.

Maria Cinta era una dona senzilla, humil, sense cap pretensió, que transmetia serenor i pau interior, però a la vegada era una dona creient, de conviccions fermes i d’una fe sòlida. El seu rostre irradiava bondat i dolcesa; gaudia d’un somriure encomanadís que transmetia la pau interior que niava en el seu cor. Una vida espiritual arrelada i fonamentada en els valors evangèlics.

En la missa exequial, el mossèn va recordar dos moments puntuals de la seva vida. El primer referent a la Llar Bet-Hània, quan se li va proposar convertir la casa que tenia previst deixar a la parròquia en casa d’acollida; ella, emocionada, va manifestar que compartir part dels seus béns amb els més necessitats, era la seva màxima il·lusió i la millor notícia que podia escoltar. El segon moment feia referència als últims dies de la seva vida; en moments puntuals de forts dolors, la seva queixa era de súplica a Déu com el salmista: “Déu meu, Déu meu, perquè m’heu abandonat?, “Senyor, porta’m amb la meva germaneta”. Sembla com si el Senyor l’hagués escoltat. Al dia següent deixava d’existir. Déu se l’havia emportat.

Gràcies a la seva generositat s’ha construït “llar Bet-Hània”, casa d’acollida per a transeünts i menjador solidari per a persones necessitades. Gràcies a la fundació Natzaret es pot mantenir en funcionament. Un funcionament que a la vegada  esdevé operatiu gràcies al voluntariat de Càritas Interparroquial. Una obra, una llar, uns serveis que evoquen una de les benaurances del Sermó de la Muntanya: “Feliços els compassius perquè seran compadits”.
En el passat mes de maig la casa d’acollida, “Llar BET-HÀNIA”, ha tingut el següent moviment de serveis:
 
  • menjador solidari:  587 dinars . A molts d’ells se’ls ha facilitat el sopar.
  • hospitalitat: s’han acollit un total de 14 transeünts: a més de pernoctar se’ls ha donat roba, sopar i esmorzar.

Aquest servei es porta a terme gràcies a la cooperació de persones solidàries i generoses.
A través de la casa d’acollida BET-HÀNIA, durant els mesos de març i abril, s’han portat a terme els següents serveis:
 
  • menjador solidari:  994 dinars (492 març, 502 abril). A més a més a molts d’ells se’ls ha facilitat el sopar.
  • hospitalitat: s’han acollit un total de 26 transeünts (16 el mes de març, 10 el mes d’abril): a més de pernoctar se’ls ha donat roba, sopar i esmorzar.

Una vegada més cal agrair al voluntariat del menjador, a empreses, comerços i persones anònimes la seva generositat. Gràcies a totes elles s’ha pogut donar resposta a unes persones que, en el dia d’avui, en tenien necessitat. Han fet realitat les obres de misericòrdia corporals: donar menjar al famolenc, vestir al despullat i acollir el foraster. Que el Senyor els ho premiï en escreix.
Durant aquest mes de febrer s’han distribuït 401 dinars al menjador solidari de la llar Bet-Hània, així com el mateix nombre sopars servits amb tupers o fiambreres per emportar-se’ls a casa seva. Un total d’uns 800 àpats.

L’anterior mes de gener, el primer en funcionament, el nombre de dinars servits fou de 380, essent el mateix nombre el de sopars emportats a casa.


Pel que fa a les pernoctacions, s’han allotjat 9 persones: una el mes de gener i vuit aquest mes de febrer; a més del sopar, el dormir i l’esmorzar, se’ls ha facilitat roba un cop s’han dutxat.

Tot aquest servei és possible gràcies a les persones voluntàries que s’ocupen de la cuina, a  Càritas Interparroquial, a la Fundació Natzaret i a la generositat de altres institucions, comerços i establiments que col·laboren amb productes de menjar o de vestir.
 
Des del passat 23 de desembre està funcionant el menjador solidari i l’acolliment de transeünts a la nova casa d’acollida. Les parròquies, a través de llar Bet-Hània, fan realitat les obres de misericòrdia corporals  de donar menjar al famolenc, de vestir al despullat i d’acollir al foraster. I tot això és fa possible gràcies al treball d’unes persones voluntàries, a la col·laboració de comerços i la generositat de gent particular
Joomla templates by a4joomla