Actualitat

Dissabte, 7 d’octubre: 19:30h.: Missa en sufragi dels fidels difunts de la parròquia que ens han deixat aquest passat mes d’abril:
Rafel Serra Ripollés
Juan Bautista Bel Balagué
Lourdes Reverté Tomás 





Dijous, 12 d’octubre:  FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR
11:00h.:Missa en honor de la Mare de Déu del Pilar a petició de l’Agrupació Aragonesa.
El passat dia 1 de maig, com ja fa uns quants anys, tingué lloc la jornada festiva dels col·laboradors parroquials. Aquest any, el lloc escollit per aquesta diada ha estat la població de Batea, municipi de la Terra Alta, d’uns dos mil habitants i fronterer  amb la Franja. Una població que basa la seva economia en el conreu de la vinya i en l’elaboració de vins. En l’actualitat Batea compta amb uns vint cellers.


Havent sortit d’Amposta a les vuit i mitja del matí, abans d’arribar a Batea, fèiem una parada al restaurant Coll del Moro per a esmorzar. Tres tires de taules llargues, amb entrepans i begudes, estaven preparades per a les més de cent persones que ens desplaçàvem amb dos autocars i algun vehicle particular. A les deu del matí, arribàvem a Batea. L’alcalde de la població, En Joaquim Paladella,  i l’ex-regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Vila, En Joaquim Arrufí, ens esperaven per acollir-nos i fer-nos de guia pels carrers i edificis de la població.
 
Comença la visita en la mateixa plaça Major abans d’endinsar-nos en l’antic nucli de població o Vila Closa. La plaça conserva uns interessants porxos construïts als segles XIII i XIV i que és presidida per la Casa de la Vila. Ens endinsem en l’antic nucli de població passant per davant de la Capella de la Mare de Déu del Portal. Seguim pels carrers estrets i irregulars amb arcs coberts fins arribar a l’església parroquial de sant Miquel, notable edifici barroc amb façana neoclàssica ricament ornamentada amb tres portes emmarcades per columnes, fornícules, un gran frontó i un campanar de torre vuitavat, decorat i coronat per una balustrada. La direcció de l’obra es va encarregar a Francesc Melet, mestre d’obres de Fraga; a ell també li correspon la direcció de les obres de l’església de Corbera d’Ebre, de l’ermita de la Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia de la Fatarella, la construcció de la sagristia major de la catedral de Tortosa, la nova catedral de Lleida i la nostra església arxiprestal d’Amposta.
 
Continuem la visita pels carrers de la Vila Closa fins arribar a l’edifici de la Cooperativa per visitar el seu celler. Ens esperen el president, membres de la Junta i l’enòloga que ens dona una explicació detallada dels cups i de la elaboració del vi. A la una del migdia que ens dirigim a la Capella de la Mare de Déu del Portal. Fou construïda l’any 1694. Allí s’hi venera la imatge de la Verge que és de caoba decorada amb or, obra de l’escultor bateà Frederic Galcerà i Alabart, autor del sant Jordi de bronze del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. La capella és d’estil barroc, amb gran ornamentació i una cúpula de grans dimensions. Allí hi celebrem l’Eucaristia. És temps de Pasqua. Ens sentim com aquell grup de seguidors de Jesús acompanyats per Maria, la mare de Jesús (Ac 1,14). Vam pregar per les parròquies i, en especial, per aquells membres de les nostres comunitats que més necessitat tenen de la nostra pregària.

El dinar tingué lloc al Coll del Moro. A les cinc de la tarda tornàvem a Batea. Ens esperaven una altra vegada l’alcalde i l’ex-regidor, a l’entrada del camp de futbol, al costat de les piscines, coberta una i a l’aire lliure l’altra. Van mostrar-nos també diversos camps on es poden practicar altres esports. La tarda estava destinada a visitar diverses instal·lacions de les que gaudeix la població: escoles, institut d’ensenyança secundària, centre de cinema, centre de dia i de rehabilitació mèdica, etc. A les set de la tarda visitem el Celler Piñol, on s’elaboren vins de producció limitada, premiats en multituds de cates internacionals. Acabem la visita-estada a Batea visitant el celler dels germans Arrufí, de recent apertura, que elabora vins ecològics.
Són les nou del vespre quan arribem a Amposta havent compartit una jornada completa d’atencions i de bona convivència, atencions i valoracions que perdurarà en el record personal i col·lectiu per molt de temps. S’ho mereix Batea, les persones que ens han acollit, i s’ho mereixen les persones que, de forma voluntària i generosa, col·laboren en les comunitats parroquials.
Tingué lloc la setmana del 19 al 26 de febrer. Previ a aquesta Visita, el Consell de Parròquia havia elaborat un informe per al bisbe diocesà amb la següent estructura:

REALITAT SOCIORELIGIOSA
 
La parròquia de l’Assumpció es troba ubicada al bell mig del casc antic de la població d’Amposta. És l’església mare de les parròquies de la ciutat. Hi ha notícies documentades d’una primera església, anomenada Yglesia del Santo Sepulcro de Emposta, datada de l’any 1097, i ubicada a l’interior de la fortalesa o castell d’Amposta. Una segona església parroquial, possiblement construïda a cavall dels segles XV-XVI, situada a la plaça de l’església actual, on la planta eclesial resta marcada amb pedres indicadores. L’inici de la construcció de l’església actual correspon a l’any 1773. Posteriorment s’erigiren dos noves parròquies amb llurs esglésies corresponents: l’església de la parròquia del Sagrat Cor, beneïda el 19 de juny de 1966, i l’església de la parròquia de Sant Josep, beneïda el 5 de novembre de 1970.
 
Segons dades del Departament d’Estadística Municipal, l’any 2014 Amposta tenia una població de 21.197 persones censades... A grans trets podríem descriure la realitat de la població de la següent manera: la parròquia del Sagrat Cor ha esdevingut zona de creixement i d’expansió de la ciutat amb un gran increment en nombre d’habitants i de famílies joves; a les parròquies de l’Assumpció i de Sant Josep, hereves de la població originària, hi predominen els sectors de la indústria, negocis i serveis, i del sector primari o de la pagesia.  Pel que fa a la població de la parròquia de l’Assumpció i de Sant Josep, la base piramidal per edats està constituïda per persones d’edat avançada. Hi ha un contingent de població immigrada que ha anat variant els darrers anys en funció de la situació econòmica del país. S’ha passat d’una població hispanoparlant prou significativa, i de procedència diversa, a un nou col·lectiu magrebí i paquistanès; aquesta presència és cada dia més patent i significativa.



LA COMUNITAT PARROQUIAL

La comunitat parroquial de l’Assumpció i, conseqüentment la de les altres parròquies, ha estat vinculada, des dels seus orígens fins ben avançada la segona meitat del segle XIX, a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Aquest fet l’ha condicionat i molt. Fins l’any 1883 els priors parroquials pertanyien a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem i eren proposats pel Comanador. El primer rector nomenat directament pel bisbe diocesà tingué lloc l’any 1883.
L’orde santjoanista tenia una sèrie de privilegis papals com era l’estar eximit de la visita pastoral del bisbe diocesà, ja que aquesta corresponia fer-la al religiós responsable de la Comanda. Aquest privilegi perdura entre els segles XIV i XIX; per aquest motiu no hi ha constància de cap acta de Visita Pastoral en aquestes dades. La desvinculació d’una realitat diocesana esdevé palesa, com també la manca de relació amb el bisbe diocesà. La influència de l’Orde era quasi total. La pèrdua de significança sociopolítica, de desmoralització i deixadesa espiritual i religiosa soferta durant un llarg període de temps, deixava un llast significatiu en les comunitats parroquial que servien.

Un altre fet que configura la realitat parroquial és l’evolució que viu la població, amb dos o tres moments migratoris forts, fruit del desenvolupament viari i econòmic: el primer correspon a la segona meitat del segle XIX amb  la construcció d’un canal de reg que afavorirà el cultiu de l’arròs; el segon, l’increment del preu dels cereals i de l’arròs amb motiu de l’escassetat d’aliments que genera la primera guerra mundial, comportarà un gran flux migratori que doblarà el nombre d’habitants entre els anys 1910-1920, generant profundes transformacions en la població i fent que es rejoveneixi i s’incrementi notablement. El mateix cal dir en els anys 50 del segle passat amb la població provinent en gran part d’Andalusia.





ESTRUCTURA PARROQUIAL

Consells de Pastoral Parroquial i d’Assumptes Econòmics.-
A més del rector, la parròquia de l’Assumpció compta amb un Consell de Pastoral Parroquial format per 12 membres, un Consell d’Assumptes Econòmics format per tres membres i una Junta d’Obres Parroquial formada per vuit membres.
El Consell Parroquial fou elegit a finals de 2013 per la comunitat parroquial que presentà els seus candidats o persones que millor els podien representar. Se celebren tres reunions ordinàries a l’any; n’hi ha algunes d’extraordinàries. La Junta d’Obres, últimament ha estat molt activa i necessària amb motiu de la construcció de la casa d’acollida Llar Bet-Hània, de l’arranjament de la façana del temple parroquial i de la rectoria. El Consell d’Economia és qui menys es reuneix. Ho fa un cop o dos a l’any a l’hora de presentar el balanç o resultat econòmic al bisbat. 
 
PATRIMONI I ECONOMIA PARROQUIAL

La parròquia gaudeix d’una economia sanejada amb la qual cal fer front al manteniment d’un patrimoni prou significatiu: església parroquial, casa abadia, centre parroquial, casa d’acollida llar Bet-Hània, un pis cedit a Càritas a canvi de la neteja del temple parroquial,  i Capella del Calvari, actualment cedida al culte de la comunitat ortodoxa.
 
Arxiu parroquial.- Amb motiu de la confrontació civil de 1936-1939, la parròquia patí la destrucció del seu arxiu parroquial. Únicament se’n salvaren dos volums sagramentals: un de baptismes (1877-1890) i l’altre de matrimonis (1899-1929).
Com tots els anys hem celebrat la renovació del compromís matrimonial i la benedicció dels esposos a la parròquia. Aquest any, com la festa litúrgica de la Sagrada Família se celebra el divendres 30 de desembre, dia feiner, vam celebrar aquesta diada el passat 18 de desembre. Un total de 17 matrimonis -5 de 25 anys  i 12 de 50 anys- van renovar el seu compromís matrimonial. Va ser una celebració emotiva. D’acció de gràcies a Déu per la família, per tantes coses compartides: la companyia, l’estimació, els bons moments passats junts, l’esforç, l’entrega, la paciència, la comprensió, les preocupacions, els mals moments, el que s’ha donat i s’ha rebut al si de la família, el que s’ha après, el sentir-se acompanyats pel Senyor en el camí de la vida. També de petició i súplica a Déu a fi de guardar-se l’amor de l’un a l’altre per ser bons testimonis de l’aliança que Déu ha fet amb els homes.
 
Acabada la celebració eucarística vam compartir un aperitiu als locals del centre parroquial que havia preparat la parròquia.

 
PRIMER ANIVERSARI DE LA LLAR BET-HÀNIA
 
“... De temps immemorial la ciutat d’Amposta celebra una festa votiva dedicada al Santíssim Sagrament. Segons la tradició, en ple mes de setembre, davant l’amenaça d’una forta granissada, precedida per un fort temporal de pluja, que amenaçava destruir la collita, un grup de persones de la pagesia van demanar treure el Santíssim en processó per la plaça de l’església. El rector accedí, i un cop el Santíssim sortí de l’església, la pluja  diluvial amainà i el cel emblanquinat amb signes evidents d’intensa calamarsada desaparegué adquirint el color blau habitual d’aquestes terres en temps de bonança.
 
A petició del poble, s’establí un dia d’acció de gràcies dedicat al Santíssim. Es va situar aquest dia al voltant de les fires de la Immaculada, fires de agrícoles i ramaderes que agrupaven el món de la pagesia i ramaderia. I s’establí el nou de desembre, el dia següent de la festa de la Immaculada.
 
Ara fa un any beneíem la casa d’acollida, llar Bet-Hània. Coincidia amb l’inici de l’Any Jubilar de la Misericòrdia que havia convocat el papa Francesc. Per exprés desig del Consell de Parròquia i del Patronat de la Fundació Natzaret, es va acordar celebrar, aquest mateix dia, una missa per l’etern descans de les ànimes de Mª Cinta i Teresita Pech Chavarría, benefactores d’aquesta llar d’acollida; també per les fundadores de Natzaret, les senyores Ignàcia, Amèlia, Emília i Leonor. Llar Bet-Hània actualitza l’esperit i la finalitat de la Fundació Natzaret.
 
Totes dues fundacions son fruit de persones creients, compromeses amb l’església i amb la societat en la que van viure. És el nostre desig que aquesta festa d’acció de gràcies esdevingui també un dia de record i pregària per aquestes persones que han estat promotores d’aquestes dues fundacions benefactores com són Natzaret i llar Bet-Hània...” (extret de la salutació del rector, Mn. Ramon Font, al cardenal Lluis Martinez i Sistach que va presidir l’Eucaristia del passat 9 de desembre).
 
L’eucaristia d’aquest primer aniversari, la va presidir el cardenal Lluís Martínez i Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona i ex-bisbe de Tortosa. Va participar el Cor la Lira Ampostina amenitzant el cant litúrgic, en aquest any de la celebració del centenari de la fundació de la Societat La Lira Ampostina. També es donava gràcies a Déu per les persones voluntàries que fan possible el funcionament d’aquesta llar, pels comerços i particulars que hi col·laboren, per les institucions de Càritas Interparroquial i la Fundació Natzaret.
En el Centenari de la fundació de la Societat Musical La Lira Ampostina

Amb motiu de la festa de santa Cecília, en la missa dominical del passat 20 de novembre, el Cor la Lira Ampostina va interpretar la “Missa tango” dedicada al papa Francesc. Sota la direcció de Núria Francino, va cantar les següents parts de la Missa: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus Dei. A més del Cor van intervenir Maripau Medina, soprano, Francesc Rius piano, Susana Gómez, acordió i Rafel Iniesta, contrabaix.
 
Una interpretació magistral que els participants de l’Eucaristia dominical i devots de santa Cecília van poder gaudir escoltant i visualitzant els músics i cantors que anaven apareixen al peu del presbiteri a l’hora d’interpretar les diferents parts. El virtuosisme de veus i instruments musicals esdevenien elements eficaços de devoció participativa en l’eucaristia d’acció de gràcies en honor de la santa que ha estat senyera durant aquest període centenari de la Societat Musical La Lira Ampostina. El silenci, l’atenció i el recolliment de les persones que omplien plenament el temple parroquial esdevenien signe de comunió i agraïment. La diversitat de veus i instruments coordinats, sota la direcció de Núria Francino, que va poder gaudir la comunitat reunida al temple, es convertia en un referent d’actuació per a les diverses accions eclesials i municipals.  

Un intens i extens aplaudiment es va fer present al final de la celebració, mostra de gratitud i valoració a una interpretació virtuosa i magistral fruit de moltes hores d’assaig i sacrifici. Enhorabona i felicitats al cor de la Lira Ampostina. I un desig: poder escoltar-los altra vegada ben aviat.
Joomla templates by a4joomla